· Capítol 4: La Creu Alta (II)

Qvo Vadis Sabadell

Capítol 04

La Creu Alta

Carrer d’Antoni Oller

La carretera de Prats també té diversos carrers perpendiculars, per la seva banda dreta, pujant, molts d’ells pertanyents a la xarxa quadriculada d’aquest cantó de La Creu Alta. Un però, el primer que s’hi troba al seu començament, només va des de la travessia fins a la placeta que s’ha format a menys de 100 metres d’ella, cap aquest costat.

Es dedicà, el 1925, al músic i compositor Antoni Oller i Biosca, que, amés d’una gran activitat per tot l’Estat Espanyol, fou, al 1860, el fundador de l’escolania de la M.D. de la Salut, patrona de Sabadell, per a la que també va composar una missa dedicada.

Plaça dels Usatges

“Els Usatges” són el primer codi de lleis de Catalunya, que vingueren a substituir les lleis dels gods i el dret romà, que és el que hi havia ‘només’ anteriorment. El rei Jaume I els va establir al 1251, tot i que ja existien dos-cents anys abans.

A la placeta que s’ha format en l’encreuament dels carrers d’Agnès Armengol, de Sant Miquel i de Maria del Bell-lloc, se li ha donat aquest nom (plaça dels Usatges) en reconeixement d’aquestes primeres lleis catalanes, base del dret comú català.

Monument a Montllor i Pujal

Hi ha quelcom a destacar a la plaça dels Usatges. En la seva zona central, apart d’un petit parc infantil, s’hi ha erigit un monument a Joan Montllor i Pujal.

La popularitat li ve de l’escriptor i, sobretot, gran excursionista que fou aquell insigne sabadellenc. A ell li devem la fundació del ‘Centre Excursionista del Vallès’, primer, i tot un seguit d’intenses activitats cap a la ciutat durant molts anys, com ara la promoció del ‘Teatre de la Natura’ al bosc de Can Deu, la construcció del Camp d’Aviació, la Escola Industrial d’Arts i Oficis, la Escola de Comerç, la Biblioteca de la Caixa d’Estalvis, el Museu d’Història de la ciutat i el que es derivà de les seves vinculacions a la Fundació Bosch i Cardellac i al Diari de Sabadell. Després de la Guerra Civil encara escrivia llibres i col·laborava en revistes locals, essent-li dedicat el ‘títol’ de “cronista honorari” de la ciutat i, el 1949, concedit per la Caixa d’Estalvis de Sabadell, el ‘Premi Ciutadania’. L’any 1958, dos abans de la seva mort, el Centre Excursionista del Vallès li atorgà la Insígnia d’Or de la entitat.

El camí previst continua, des de la plaça dels Usatges, seguint cap a mà dreta segons s’hi ha arribat, pel carrer Maria de Bell-lloc, travesser a la plaça, i per la seva continuació natural, el carrer de Montllor i Pujal, pel que cal girar a mà esquerra a la següent cantonada, pel carrer de Vila Cinca, que també és deixa al primer cantó, girant a la dreta pel carrer de Sant Miquel avall.

Carrer de Maria de Bell-lloc

Paral·lel a la carretera de Prats, com a carrer del darrera de les seves edificacions a banda dreta, pujant, s’ha format, en un tram inicial, un curt carrer que transcorre entre el de Vallcorba i el de Montllor i Pujal.

Porta com nom el pseudònim literari de la escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós (Maria de Bell-lloc), que va recollir moltes llegendes populars i va escriure poemes i novel·les històriques, com la titulada “Vigatans i botiflers”.

Teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç

Vinculat a la parròquia de La Creu Alta des de fa uns 90 anys, existeix un “grup de teatre” que gestiona una sala amb capacitat de quasi 250 espectadors, actualment, en la que s’ofereix una temporada regular d’espectacles i una activitat paral·lela de formació teatral, sobretot per al jovent i per a la canalla a partir dels 7 anys.

El nom actual de l’entitat es formalitzà el 1944 però ja hi existia un embrió a la parròquia des de 1922 amb el nom de “Lluïsos de Sant Vicenç”. A partir de 1955, amb diferents alts i baixos, els socis han anat promocionant el teatre, al temps que d’altres activitats socials, en els locals de la Parròquia de Sant Vicenç, a la part del darrera de la església de La Creu Alta amb entrada pel carrer de Montllor i Pujal, “cantonada” amb el de Maria de Bell-lloc. Ara és una de les entitats més dinàmiques del barri.

Carrer de Montllor i Pujal

Des de la plaça de La Creu Alta, a la cantonada que hi forma la església de Sant Vicenç, i fins a “les rondes” del centre de Sabadell, cantonada amb el carrer de Vilarrúbias, s’hi formà un carrer, paral·lel a l’avinguda que uneix la plaça amb el ‘centre’ de la ciutat, per la part del darrera de les edificacions de la banda dreta de l’antic camí ral, en direcció nord, al igual que per l’altra banda.

En principi fou conegut com el ‘carrer de Llevant’, ja que configura tot l’eixamplament del barri cap a l’est del seu nucli primitiu, i així es va conservar fins al 1960 que, per relatives coincidències en el nomenclàtor, se li va canviar el nom dedicant-lo a Joan Montllor i Pujal, el promotor de l’excursionisme a Sabadell que va morir aquell any, pel que també s’elevà un monument a la propera plaça dels Usatges.

Associació pro Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca

Ocupant des del carrer de Montllor i Pujal fins a l’avinguda 11 de setembre, a l’alçada del ‘Casinet’, s’hi por trobar una seu de l’Associació pro Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca, el ‘Centre Arimon’, que actualment es dedica, des de fa dècades, a la assistència i els serveis socials per a infants i adolescents amb disminucions psíquiques i per a les seves famílies, dins de la obra social que patrocinen entitats bancàries, Diputació local i la Generalitat de Catalunya.

Apart d’altres locals a Sabadell, la seu central s’ha traslladat fa poc a Can Roqueta, i fins fa poc s'hi han conservat places residencials i especialitzades al local de La Creu Alta.

Carrer de Vila Cinca

La xarxa de carrers amb la que es va anar formant la actual barri de La Creu Alta creixé amb varis carrers paral·lels i amb els corresponents perpendiculars cap a la banda de llevant del barri. Els perpendiculars a l’avinguda, avui Onze de Setembre, per aquell cantó han acabat arribant quasi tots fins a les vies de ferrocarril de la RENFE, actual carrer de Batllevell, més conegut com a part de la Gran Via. Els quatre que així ho fan des de la esmentada avinguda no sempre han tingut el mateix nom; al primer que, baixant des de la plaça, en fa cantonada, amb peculiars edificis per cert a banda i banda (un d’ells ja s’ha perdut), se’l coneixia com el ‘carrer de Foment’ i no dugué el nom actual fins l’any 1942.

Ara porta el nom del pintor Joan Vila i Cinca, un aquarel·lista sabadellenc molt apreciat pels seus paisatges naturalistes de gran força expressiva que fou cofundador de la Acadèmia de Belles Arts, professor de dibuix i director de la Junta de Museus i Excavacions que es va constituir al 1912 arran de les seves troballes a l’àrea de la Salut amb les que va demostrar que l’antiguitat de la existència de pobladors en l’àrea què avui és la ciutat de Sabadell prové de molt més abans del que es pensava.

L’antic “Cervantes”

La illa de cases que es va formar a l’avinguda, entre els carrers de Sant Maties i de Vilarrúbias i fins al carrer actualment de Montllor i Pujal, estava constituïda quasi tota ella per l’espai que ocupava l’antic ‘Teatre Cervantes’, conegut també com “els Campos de Cervantes”. Es construí, però, molt precàriament i una forta calamarsada l’enrunà de tal manera que els seus propietaris ja no van voler reconstruir-lo.

Però dos emprenedors “aventurers”, amb perspectiva de futur, el llogaren al cap del temps i l’arranjaren per fer-hi el primer cinematògraf de Sabadell, amb un discutible èxit causat per la novetat del fenomen en aquells temps. Però la sala durà forces anys, alternant-se amb algunes altres activitats com les que ja hi havia hagut anteriorment (balls, representacions teatrals i de sarsuela, etc) ja que l’espai ho permetia àmpliament.

Quan el progressiu tancament de les moltes sales de cinema que hi hagué a Sabadell li arribà al ‘Cine Cervantes’ (fou dels primers), encara s’aprofità l’edifici molt de temps per a la pràctica del handbol del C.D.Sabadell, que fou la millor entitat esportiva de Sabadell del 1955 en proclamar-se campió de Catalunya i d’Espanya.

Però també aquesta entitat abandonà el lloc en el seu moment, i, a l’actualitat, l’espai s’ha “ordenat” urbanísticament i s’hi ha edificat vivendes a la banda de l’avinguda, destinant-se a equipaments municipals uns 1400 metres quadrats pel cantó del carrer Montllor i Pujal.

Carrer de Sant Miquel

El segon carrer paral·lel a l’avinguda 11 de setembre, pel cantó de llevant, es dedicà a l’arcàngel Sant Miquel ja des de que va ser esbossat, de manera que aquest ja era el seu nom quan va ser annexat a Sabadell el 1904 i aquest ha conservat fins els nostres dies quasi contínuament.

Arriba també fins a “les rondes”, com el de Montllor i Pujal, des de la plaça dels Usatges, que es forma en aquell extrem per la diferent inclinació d’ell i la del carrer Maria de Bell-lloc, paral·lel aquest ja a la carretera de Prats, que es desvia de ‘l’eix central’ de la ciutat a la plaça de La Creu Alta.

El vapor 'Cusidó'

S’anomenava “vapor” a la concentració de fàbriques tèxtils i auxiliars que es reunien al voltant d’una màquina de vapor que els proporcionava la energia necessària per al seu funcionament abans de que els hi arribés l’energia individual, de gas o elèctrica, i demés avançaments.

A tota la ciutat de Sabadell abundaren ‘els vapors’, per la qual cosa molts treballadors del ram hi feien vida laboral un munt d’hores. On hi hagué algun d’ells s’ha reconvertit l’espai tot i conservant parts de les edificacions i el nom pel que foren coneguts.

No ha estat així en el cas del darrer vapor que quedava a La Creu Alta, malgrat estava proposat per a la seva conservació amb protecció arqueològica i documental; el conegut “vapor Cusidó”, que funcionà fins els anys 80 entre els carrers Montseny, Sant Miquel, actualment Montllor i Pujal i també actualment Antoni Cusidó (aquest en memòria d’un dels seus més coneguts industrials que arribà fins i tot a la alcaldia de Sabadell), ha estat, després d’un parcial esfondrament fortuït al 2011, totalment enderrocat, inclosa també la seva típica xemeneia de vapor tèxtil, restant ara un solar buit i encerclat per una tanca que l'inutilitza com a espai públic que hauria de ser.

El carrer Sant Miquel és un carrer que (per què no?) es pot assenyalar com un altre dels carrers típics del Sabadell de sempre (amb edificacions antigues conservades, amb d’altres més modernes o renovades, amb solars en construcció encara i amb blocs de pisos d’alçada regulada que no trenquen l’aire de l’entorn i del què és el més habitual en aquesta ciutat), com n’hi ha a tota la ciutat, cosa que ja s’ha vist en aquest i en els altres barris que han format part d’aquesta passejada i que se seguirà veient en moltes d’altres que vindran. Això també és una imatge que els sabadellencs veiem cada dia sense que, potser, apreciem la seva singularitat per sí mateixa.

La ruta travessa a continuació el carrer Montseny i el carrer d’Antoni Cusidó. Després, baixant i a mà esquerra, s’obre un espai enjardinat que s’ha identificat com a plaça de Carrasco i Formiguera; cal aprofitar-la per creuar a través d’ella fins al carrer de Paco Mutlló, a l’altra banda, seguint per ell la baixada un petit tram més, perquè, després de la cantonada següent amb el carrer Sant Maties, s’hi troba la següent plaça del recorregut: la plaça de Pep Ventura. Quatre carrers es troben en aquesta plaça: són els que configuren la darrera part de La Creu Alta actual per la que s’acabarà el pas per aquest barri.

Carrer d’Antoni Cusidó

Dels carrers que es van incorporar a la ciutat amb l’annexió del 1904 cal fer esment al que actualment duu el nom d’Antoni Cusidó i Cañellas. També va de l’avinguda a la Gran Via, i el nom li ve de l’industrial tèxtil que, començant com a operari teixidor, va arribar a tenir la seva pròpia indústria en el vapor que, justament en aquest carrer, primer va llogar i que acabà duent el seu propi nom. Però, amés, va fer “carrera política” a la ciutat, com a alcalde de la mateixa primer i com a regidor ‘de Foment’ després, època en la que es va construir el Mercat Central, s’electrificà la línea del tren fins a Manresa i s’aconseguiren vàries millores urbanístiques més per a Sabadell.

Però el nom actual del carrer es va canviar el 1957; abans, des de que pertanyia a Sant Vicenç de Jonqueres, se’l coneixia com el ‘carrer de les Basses’, que devia ser la denominació popular que li conferia el anar a parar a unes basses que hi havia en el que ja era el límit més a llevant de la població d’aleshores.

Plaça de Carrasco i Formiguera

Entre els carrers de Sant Miquel i de Paco Mutlló, restà un espai entre les cases que no s’ha edificat al construir-s’hi vivendes que tenen la seva façana principal a banda i banda del mateix. Això ha format una plaça entre les construccions a la que se li ha posat el nom de ‘plaça de Carrasco i Formiguera’.

Manel Carrasco i Formiguera fou un advocat que arribà a ser Conseller del primer govern de la Generalitat que propugnà Francesc Macià, ja que, en proclamar-se la República, era un dels principals dirigents d’Unió Democràtica. Per aquesta circumstància, el 1938 fou executat al penal de Burgos pels militars feixistes que es revolucionaren contra aquells governs constituïts.

Carrer de Paco Mutlló

Des de la carretera de Prats fins a la plaça de Pep Ventura s’hi troba un altre dels carrers paral·lels a la avinguda per la banda de llevant de La Creu Alta.

Originàriament era conegut com el ‘carrer Montllor’, però al 1939 se li canvià el nom i ja hi ha perdurat fins ara.

La familiaritat correspon a Francesc Mutlló i Noguera, industrial tèxtil sabadellenc que fou regidor de l’Ajuntament, diputat provincial durant la dictadura de Primo de Rivera i director del Banc de Sabadell des del 1926, any d’una gran crisis econòmica, fins l’any 1936 en que va morir.

Plaça de Pep Ventura

En una cruïlla de carrers, on fan cantonada el de Paco Mutlló amb el de Sant Maties i on es troben també, amb inclinació diferent, els carrers de la Baronia i de Fra Batlle, s’ha format una petita plaça que s’ha dedicat, des de que és plaça, a Josep Maria Ventura i Cases (Pep Ventura), músic i compositor que s’especialitzà en dirigir cobles i en arranjar tonades populars cap al món de la sardana, dansa que va modernitzar com la coneixem actualment.

Els sardanistes de Sabadell aprofitaren la dedicació d’aquesta plaça per aixecar en ella un monument significatiu al reconegut mestre Pep Ventura.

Carrer de Sant Maties

El carrer perpendicular a l’avinguda Onze de Setembre, per la banda de llevant, més proper al ‘centre’ de Sabadell és el carrer que gairebé sempre ha dut el nom del deixeble de Jesús de Natzaret i màrtir cristià a Etiòpia.

Arriba fins a la Gran Via actualment i limita la xarxa quadriculada d’aquesta part de la barriada, deixant, cap a la part sud, el triangle irregular de carrers que avui ocupen el que havien estat els camps i el cementiri del Taulí, als afores de Sabadell, cap al segle XIX.

En trobar la plaça de Pep Ventura s’arriba a la que era la part més oriental on arribava la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres del segle XIX. No és avui dia, tot i així, el límit del barri de La Creu Alta més a l’est; aquest comprèn també tot l’espai fins a la cantonada de la Gran Via amb el carrer Vilarrúbias, incloent per tant la zona que ocupaven anys enrere els camps del Taulí.

La ruta concreta va, no obstant, des d’aquest punt fins als carrers “de ronda” que circumden la part nord del considerat ‘centre’ actual, o sigui, fins a l’esmentat carrer de Vilarrúbias, tot continuant pel carrer de Can Puiggener, la inclinació del qual trasllada el camí directament a l’alçada de la plaça de l’Alcalde Marcet.

Aquest darrer carrer té vàries cantonades més o menys destacables, que es poden observar tot passant carrer avall, però ja no se l’ha de deixar perquè és el darrer del barri que cal recórrer i, per tant, el que porta la passejada a la sortida del mateix per la esmentada plaça.

El Taulí

L’espai que quedava despoblat al nord de la vila de Sabadell del segle XIX, més amunt de l’actual carrer de Vilarrúbias, era conegut con “el Taulí”. Hi havia, al fons i vora del barranc del riu, l’hospital antic, i s’hi traslladà el cementiri de la ciutat des de principis d’aquell segle perquè a la part del darrera de la església parroquial (Sant Feliu), on abans s’enterrava a la gent arreu, ja no s’hi cabia ni era admès ja tan a dins de la població.

Actualment està ja tot edificat, menys la plaça que recorda el nom d’aquella propietat del comú (que està on hi havia l’esmentat “campo-santo” aproximadament), i el seu carrer travesser central també conserva aquell nom. Aquest ‘carrer Taulí’ transcorre paral·lel al de Vilarrúbias, com el del petit tram del de la Baronia, i és travessat perpendicularment per les prolongacions dels carrers paral·lels a l’avinguda d’aquell costat de La Creu Alta, com són, per exemple, els carrers de Fra Batlle, del Rector Centena o de Josep Bruguera.

Tot i no formar part del terme de Sant Pere de Terrassa que s’annexà a Sabadell el 1904, l’espai és considera que forma part igualment del barri de La Creu Alta.

Carrer de Can Puiggener

De la plaça de Pep Ventura cap el què avui és la plaça de l’Alcalde Marcet, ha quedat conservat el que es coneix com a ‘carrer de Can Puiggener’. El nom, i la decidida inclinació independent dels altres carrers del seu voltant, li ve d’haver estat el camí que es recorria des de segles enrere des de la sortida nord de la vila de Sabadell d’aleshores (el camí ral de Manresa) cap a la masia de Can Puiggener, que funcionava com a hostal ja en el segle XIV, amb uns altres noms en aquell temps i amb el que ha perdurat fins ara des de 1688. (Ha perdurat només el nom, perquè l’edifici està totalment enrunat avui dia).

Amés, el propi camí és el que feia límit entre Sabadell i la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, terme de Sant Pere de Terrassa (o sigui, La Creu Alta), fins al 1904 que passà a ser tot de la avui ciutat. Fins a 1939, l’incipient carrer pretenia dur el nom de ‘carrer d’Egara’, però es va canviar, primer amb una grafia incorrecta i després, al 1985, amb la correcta, en donar-li el nom de la masia, que també és el nom de tot el barri que s’ha format al voltant d’on era aquell mas.

Passatge d’Edgardo Ricetti

Per esmentar alguna de les vies urbanes que envolten el carrer de Can Puiggener, es pot fer un comentari sobre el passatge que s’ha format molt a la vora d’ell, entre les modernes edificacions que configuren el que s’anomena ‘passatge d’Edgardo Ricetti’, tram curtet entre el carrer del Taulí i el de Vilarrúbias que es destacable per la seva singularitat.

Porta el nom, potser no casualment, d’Edgardo Ricetti, pedagog anarquista nascut a l’Argentina que, en cop vingut a Sabadell, dirigí, entre el 1927 i el 1932, el que es conegué com a ‘Instituto Pedagógico Cultura y Solidaridad’, una escola laica molt adient a les seves ideologies, les mateixes que el portaren, més tard, durant la Guerra Civil, a ser el Cap Local de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i a tenir alts càrrecs en la mateixa línea. També donà suport, al mateix temps, a la ‘Granja Escolar Camperola’ que s’instal·là a la masia de Ca n’Argeleguet.

Confederació Nacional del Treball (CNT)

El sindicat obrer conegut com la CNT és una organització confederal d’ideologia directament anarcosindicalista, hereva actual d’aquell gran sindicat llibertari dels anys 30, amb més de 700.000 afiliats d’aleshores. Durant la Guerra Civil s’ajuntà amb l’esperit similar de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) i actualment n’és la persistència d’aquell moviment en el segle XXI. Però no són ara aquells mateixos temps i tampoc són avui aquells mateixos sindicalistes; fins i tot, amb els anys, les escissions i la permanent repressió rebuda, la CNT (Confederació Nacional del Treball) d’avui planteja un anarquisme molt diferent al dels segles passats.

Però és poc o molt la representació actual del que fou aleshores, i el que no és gaire conegut, a nivell local, és que en els seus continus plets que manté sobre el patrimoni sindical espoliat després de la guerra civil espanyola s’ha volgut amagar el que tenia aquí la organització fins el 1939, concretament en els edificis que hi havia al carrer de Vilarrúbias cantonada amb el del carrer Sant Miquel; per causa de la quasi desaparició d’aquest sindicat al 1977, quan es van “resoldre” aquestes qüestions, s’ignoraren els seus possibles drets i el tema ha restat més o menys ‘enterrat’ per sempre més.

Plaça sense nom, al carrer Sant Miquel

Justa abans de trobar-se amb el carrer Vilarrúbias, baixant, el carrer de Sant Miquel es creua amb el de Can Puiggener i, per la diagonal inclinació d’aquest, des del lloc i fins a ‘la ronda’ s’hi forma un triangle, que quasi toca l’extrem d’aquesta banda del carrer de Montllor i Pujal, en el que s’ha enderrocat les antigues construccions que hi havia i no s’ha resolt una definitiva urbanització en cap sentit. Ara és un espai dedicat a l’aparcament de vehicles, però no està definit ni com a tal ni com a plaça, que és el que ha vingut a ser.

La seva col·lateralitat amb la cèntrica plaça de l’Alcalde Marcet fa molt útil la seva utilització actual, provisional o no, però no deixa de ser un altra falta de cohesió definitiva de l’entrellat urbà de la ciutat, en aquest cas molt “al centre” de la mateixa.

Arribant al final del carrer de Can Puiggener, tal i com la ruta hi ve des de la plaça de Pep Ventura, es creua al recorregut la àmplia avinguda que forma l’anomenat carrer Vilarrúbias, que per una banda és una de “les rondes” que delimiten el considerat ‘centre de la ciutat’ actualment, pel seu costat septentrional i juntament amb la ronda de Zamenhof i, cap a ponent, la precisament ronda de Ponent, que la volta ja ha visitat. I per altra banda, precisament per aquesta representació de límit del ‘centre’, és també aleshores el límit del barri de La Creu Alta, que té el seu marge sud justament en aquestes ‘rondes’ segons la seva definició actual.

Per tant, el passeig per la ciutat arriba aquí al final del seu pas per La Creu Alta i, lògicament, continua per les esmentades ‘rondes’, amb un recorregut per les dues anomenades primer.

Però això ja serà cosa de detallar-ho en el capítol següent.

(En la versió “literària” prèvia a la publicació ‘cibernètica’ d’aquest ‘QVO VADIS SABADELL, aquí també és el final del primer dels seus setze “llibres”. El següent capítol encetarà el segon, i poc a poc, tot passejant per la ciutat, el conjunt de la ruta dissenyada anirà agafant la seva definició més detallada...)