Qvo Vadis Sabadell
Capítol 04
La Creu Alta
Segles enrere, les actuals co-capitals del
Vallès Occidentals no eren ni molt menys el que han arribat a ser avui dia, i
tampoc els seus termes municipals originals eren els que són actualment. Entre
ambdós existia el municipi de Sant Pere de Terrassa, format per
set “parròquies” prou extenses, la més meridional de les quals, coneguda com Sant Vicenç de Jonqueres, és la que
tenia el límit amb el Sabadell del segle XVIII. Una creu de terme, sembla ser
que d’alçada espectacular, senyalava el camí (antic traçat de Barcelona a
Manresa) que unia el casc antic de la nostra ciutat, el d’aleshores, amb el
nucli d’habitatges que es va anar formant al voltant d’aquella senyal, situada
a l’encreuament amb el camí que des d’allà arribava a Castellar del Vallès.
Per qüestions de conveniències “polítiques”,
el juliol de 1904 aquesta parròquia de la “alta creu”, per aquell temps ja prou
habitada, va ser agregada al terme municipal de Sabadell, passant a
denominar-se “Barri de La
Creu AltaLa Creu Alta
Concretament, en l’entramat municipal del segle
actual, el Barri de La Creu Alta
Travessant l’Eix Macià, des del Parc Catalunya d’on ve la ruta d’aquesta passejada, es deixa, a mà
dreta, la plaça de Catalunya i la
sortida principal de la ciutat per la ronda
de Ponent. A mà esquerra, avinguda amunt, i seguint el límit occidental del
nou barri que s’enceta, hi ha tota la part més moderna de La Creu Alta
Plaça dels “Tallarets”
Cal
destacar, en aquest costat creualtenc de l’avinguda de Francesc Macià, la
placeta que s’hi forma al trobar-se l’eix amb el final del carrer Major, el més
antic de La Creu Alta.
Es
tracta de la plaça dels Tallarets i el nom li ve del sobrenom amb què eren
coneguts els habitants de l’antic nucli al voltant de la “creu alta”. Tot i que
“tallaret” és un dels noms populars d’un ocell, s’aplicà a aquells parroquians de Sant Vicenç de Jonqueres
perquè les edificacions que varen consolidar en aquell lloc eren establiments
de carnisseria i d’altres comerços de queviures i similars, “independents” dels
arbitris sabadellencs de la època que eludiren fins quan van ser “agregats”,
evidentment contra la seva voluntat. Les eines que feien servir (‘tallants’ i
estris d’escorxador) els hi aportaren el mot, per associació de paraules i pel
significat assimilat de “l’eina”. Actualment continua aplicant-se als habitants
integrats al barri, més que el terme ‘creualtenc’.
Els Jutjats de Sabadell
La ciutat
de Sabadell és cap de partit judicial des de fa molts anys i per tant ha
conegut les avantatges i els inconvenients que això significa des de sempre. En el segle XX en
concret, el que fou més sonat van ser els problemes de ‘capacitat’ que les
diferents seus per on es van passejar els nostres jutjats varen provocar, ja
que no hi havia mai prous serveis d’aquesta mena justament perquè no hi cabien
ni aquí ni allà.
Amb
el desenvolupament dels diversos serveis de l’Eix Macià es va tenir la pensada
d’elevar-hi un edifici nou, entre els altres que ja hi creixien, dedicat tot
ell als jutjats, amb la mida necessària per acabar amb les estretors i demés
deficiències. A ‘la torre’ que des d’aleshores se’ls ha destinat hi ha
actualment 5 jutjats d’instrucció, 4 penals, 8 de primera instància i 4 de
socials, per a la família i la violència sobre la dona incloses, amés de la
resta de serveis adients (Registre Civil, Fiscalia, Jutjat de Guàrdia, etc.).
Que ara, o amb el temps, això sigui suficient per a la ciutat i l’àrea que els
hi pertoca, ja és un altre tema que no té ben bé que veure amb els metres
quadrats disponibles.
Curiosament, la
continuació natural de la ruta, en línea recta i venint tal i com orienta el
pont d’amunt del llac artificial del Parc
Catalunya, esdevé un petit carrer, perpendicular a l’Eix Macià que s’ha de travessar, que no està identificat amb cap
nom. No està clar si és el tram final del carrer
de Roca o del carrer de Sant Isidre;
no ho diu enlloc. Com tampoc diu que tingui cap nom, malgrat realment el te, la placeta que s’hi forma un cop recorregut aquest primer tros
sense identificar, travessant el següent carrer transversal, el carrer dels Filadors.
En tot cas,
orientativament, es coneix l’indret com “el carrer dels jutjats”, ja que la
entrada principal d’aquests és el tret més destacat d’aquests 50 metres primers.
Carrer dels Filadors
El carrer dels
Filadors recorre paral·lel a l’Eix Macià per l’interior ja de La
Creu Alta.
El nom li ve dels
operaris que es dedicaren a la filatura de matèries tèxtils, que durant dècades
fou la principal indústria de la ciutat.
Placeta de Lluís Salas
A
l’encreuament del carrer dels Filadors amb els trams finals dels carrers de
Roca i de Sant Isidre s’hi forma una petita placeta, producte de la diferent
inclinació dels tres carrers.
Tot
i no estar identificada amb el seu nom propi, hi ha diferents habitatges i comerços que tenen la seva
entrada a la plaça. Algunes tenen una numeració assenyalada i d’altres no, però
això no acaba d’esclarir el nomenclàtor correcte del lloc ja que els números
són bastant incoherents entre sí i respecte als voltants propers.
Aquesta circumstància es
produeix en algun altre lloc de la ciutat, com a petites llacunes en la
organització vial que hom suposa perfecte...
Passada la
peculiar entrada a la barriada, la ruta prevista per seguir amb aquest passeig per la ciutat s’hi endinsa
seguint el carrer de Sant Isidre, que és el que, cap a mà esquerra tal i com s’hi
arriba, continua en direcció nord-est des d’aquesta primera placeta sense placa identificativa
que ha fet de “rebedor”.
Carrer de Sant Isidre
El
carrer de Sant Isidre uneix la plaça de La Creu
Alta
Plaça de Lluís Casassas
Se
li ha posat el nom de Lluís Casassas a la plaça que s’ha format entre els
edificis de la illa triangular limitada pels carrers dels Filadors, de la Agricultura i de Sant
Isidre, pels que hi té entrades. La superfície abans era la que ocupava la
coneguda indústria tèxtil de Ca l’Estruch, que era la que dominava la zona per
damunt d’altres edificacions (gairebé no n’hi havia, per això totes són molt
recents actualment). De tot aquell complex s’ha conservat la emblemàtica
xemeneia, amb la seva llarga figura peculiar, i ara és el “monument” que
presideix el centre de la plaça.
El
nom del professor Lluís Casassas se li ha atorgat en reconeixement als estudis
geogràfics en els que s’interessà en la seva carrera sobre les nostres rodalies
i amb col·laboració amb eminents col·legues locals.
Lliga dels
Drets dels Pobles
Com a ressò dels moviments internacionals que amb els mateixos
objectius van néixer a Catalunya, aquesta entitat començà a Sabadell organitzant
actes solidaris amb el poble sahrauí, i ben aviat estengué el seu àmbit a d’altres
conflictes generals, participant en congressos internacionals i constituint
comissions locals, com ara Sabadell Solidari en la que encara hi forma part, o
fundant federacions nacionals o altres associacions similars. Des de 1994 la
seva seu social està en el recinte municipal de Ca l’Estruch, on radiquen els
seus serveis de biblioteca i de publicacions.
Ca l’Estruch
A
les naus que s’han conservat de l’antic complex industrial de Ca l’Estruch s’ha
habilitat tot una sèrie d’espais per dedicar-los a la “creació de les arts en
viu”. L’any 1995, en el que fou una antiga ‘fàbrica de tints’, es va posar en
marxa el què ha esdevingut un centre de producció artística i cultural, en el
que diferents entitats lloguen i utilitzen les
naus per als seus assajos i presentacions de tota mena d’arts escèniques i
visuals, muntant-se tallers, sales d’exposicions, de teatre, dansa, música,
etc. També hi ha altres entitats que tenen la seva seu
al recinte.
Els
edificis són de l’any 1896 i la emblemàtica xemeneia que també es conserva, de
1919. La indústria va estar funcionant fins a la dècada dels 80.
Associació
per la Defensa
i l’Estudi de la Natura
L’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) és una
entitat declarada d’utilitat pública que té com a principal objectiu la
protecció de la flora, la fauna i els espais naturals de Catalunya. Creada al 1982, ha assolit una
dilatada experiència en la realització d’activitats de protecció del medi
ambient a la comarca del Vallès, actuant, educant i gaudint de la natura. Està
integrada en diverses plataformes afins i és membre de xarxes, federacions i
altres associacions ecologistes de Catalunya, i té la seva seu actualment al recinte de Ca l'Estruch.
A nivell local, l’ADENC va signar el 1990 un conveni de
col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell que promou activitats per la
sensibilització de temes ambientals i promociona assessorament sobre aquestes
qüestions quan són d’interès del municipi. Aquesta actuació com a interlocutors
amb l’administració pública va però molt més enllà de l’àmbit ciutadà, com cal
generalment amb els plantejaments que confronten la modernitat i el medi ambient, que
han de conviure en harmonia i no en un món en el que imperi la degradació del
medi natural i la sobreexplotació dels recursos.
Carrer de Borràs
El
carrer de Borràs nasqué com una prolongació del carrer de Gràcia de Sabadell,
que era, i és, una via principal perquè surt des del mateix centre de la ciutat
en direcció nord fins a la sortida de la vila a l’època en què es dissenyà.
Aquesta continuació s’acabava a la part del darrera del conjunt inicial de La
Creu Alta
El
nom, que no és l’original, li ve de l’industrial que hi va construir una filera
de cases “per a obrers”, algunes de les quals encara es conserven. Al 1885, a la mort de Domènec
Borràs, el que encara era l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa li va dedicar
aquest carrer per demanda popular i avui dia s’ha conservat igual.
Plaça de Jaume Viladoms
El
recorregut del carrer Borràs travessa per on en el seu moment foren construïdes
les primeres instal·lacions de l’antic camp de futbol de La Creu Alta. On hi
haguera part d’aquell ‘vell’ camp hi ha restat una placeta que s’ha dedicat a
l’insigne pedagog Jaume Viladoms i Valls, que dedicà la seva vida al progrés
cultural de les classes treballadores del temps que li va tocar viure, malgrat
empresonaments, exilis i tota mena de dificultats que superà però, arribant a
crear escoles i acadèmies professionals de gran ajuda per a la població
d’aquella època, a mitjans del segle XX.
Plaça del Mestre Olivella
Just al
costat de la plaça de Jaume Viladoms, en l’encreuament triangular que es forma
entre el carrer Borràs, que va en diagonal, i el carrer Lluís, s’ha dedicat la
placeta que en resulta al ‘Mestre Olivella’, com se’l coneixia popularment, i
se li ha erigit un monument.
Josep
Olivella i Astals (JOLIAST), a més de músic i compositor, fou mestre de música
i de tradicions culturals catalanes en diversos llocs de Sabadell i de la
comarca. Amés, dirigí quasi totes les corals claverianes, i d’altres, de la ciutat, en un moment o altre de la seva
vida, cosa que li reportà premis en certàmens corals i fins i tot la Medalla al Mèrit Claverià
atorgada per la Federació dels Cors de
Clavé de Catalunya. També fou sotsdirector de l’Orfeó de Sabadell i fundador de
diferents conjunts musicals. La suma de tot plegat li suposà també la Medalla de Plata de la Ciutat al 1978.
La ruta
d’aquesta passejada per Sabadell
transcorre pel carrer de Sant Isidre fins
arribar a l’encreuament d’aquest amb el carrer
Borràs. En aquest punt, sense deixar de dedicar una mirada a les places que
es formen en aquest carrer, cal tombar cap a mà esquerra, tal com s’hi arriba,
perquè el recorregut per la barriada segueix pel cor de la mateixa i pels seus
peculiars i històrics racons. Aquest tom vol dir la continuació pel carrer del Papa Puis XI.
Els Safareigs de
Els
safareigs públics eren uns equipaments històrics, on s’hi anava a rentar la roba
quan no hi havia aigua corrent a les cases. A La
Creu Alta
Està
a la illa que es forma entre els carrers de Borràs, de Sant Isidre i del Papa
Puis XI, triangular, i n’ocupa tot l’espai. La seva recuperació i rehabilitació
resultà una tasca difícil, de varis anys, molt reivindicada pels “tallarets” i "tallaretes".
Carrer del Papa Puis XI
Quan La Creu Alta
es va anar expandint més enllà del seu nucli central, al voltant de la plaça de
la creu, es formaren una gran part dels actuals carrers de la barriada, més o
menys paral·lels o perpendiculars a l’eix que unia la plaça amb el centre de
Sabadell. Aquest, conegut sempre com ‘avinguda’, s’edificà a banda i banda i
així sorgiren paral·lels un i altre “carrers del darrera”.
Al
conegut originalment com a “carrer Ample”, el de la banda de ponent, el 1939 se
li canvià el nom pel de carrer del Papa Pius XI, el pontífex de Roma que al
1929 consolidà el que avui dia coneixem com ‘l’Estat del Vaticà’, el centre
mundial de l’Església Catòlica.
El C.E.I.P. Creu Alta
Al
final septentrional del carrer Borràs es construí una altra indústria tèxtil,
com tantes que proliferaren els passats segles a la ciutat. Se l’anomenà
popularment com “Can Borràs” i la particularitat d’aquest cas fou la cura que
hi tingueren en la ornamentació vegetal que s’hi plantà en el pati que des del
carrer feia les funcions d’avantsala a les naus industrials: tot un peculiar
jardí.
I com
moltes altres de la època, la indústria no superà el final del segle XX, que va
veure perdre’n tantes per la transformació econòmica de la ciutat i de les
seves circumstàncies, i les instal·lacions passaren a mans municipals, que
durant un temps les utilitzà com a marc d’algunes fires comercials.
Però
el destí de l’espai ha acabat sent un altre i actualment, després de l’enderroc
i la desaparició total d’edificis i de jardí, és ocupat per un centre
d’ensenyança infantil primària esplendorós que ha adoptat el nom del barri: el
C.E.I.P. Creu Alta.
Al tombar pel carrer Borràs amunt, la seva connexió
amb el del Papa Pius XI es troba
immediatament, i allà mateix s’acaben tots dos pràcticament. A la següent
cantonada s’hi creua l’ample carrer de
Pi i Margall i la continuació més enllà en la mateixa direcció es
transforma en una controvertida plaça: la d’Agustí
Masvidal.
El camí que cal
seguir és, un cop arribats a la plaça, tombar a mà dreta pel carrer Pi i Margall fins el seu extrem
oriental: la plaça de La
Creu Alta.
Plaça d’Agustí Masvidal
Quan
es varen urbanitzar els entorns de l’Eix Macià a La
Creu AltaLa
Creu Alta.
Agustí
Masvidal i Salavert fou un conegut farmacèutic de Sabadell que es dedicà al
dibuix i a la il·lustració de revistes i d’altres publicacions ciutadanes,
conservant així la imatge de places i racons sabadellencs tal i com els plasmà
en les seves obres a cada moment d’aleshores. Això li produí no sols el reconeixement
dels seus conciutadans sinó també premis com ara el Primer Premi de Dibuix de la Biennal de l’Acadèmia de
Belles Arts de Sabadell el 1969.
El “metro” de Sabadell
En
realitat es tracta de la prolongació de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat que fou
construïda fins al centre de la ciutat, des de Barcelona, i que es pretén
continuar fins al nord de Sabadell, i més enllà “en teoria”, amb estació a
aquesta alçada del trajecte. Com que queda ben propera als entorns de l’Eix
Macià, sembla ser que això justifica la seva existència, però els tallarets tenen ben clar que ha de
ser “la estació de La Creu Alta
Carrer de Pi i Margall
La
via urbana que ha quedat definida entre l’Eix Macià i la plaça de La
Creu Alta
Francesc
Pi i Margall fou ministre i fins i tot president de la Primera República
Espanyola, però per poc temps perquè va haver de dimitir al restaurar-se la
monarquia borbònica. Va deixar-nos però importants publicacions en les que hi
plasmà les idees federalistes de la seva època, no molt llunyanes però d’algunes
de les que actualment encara hi ha qui propugna per al desenvolupament polític
de l’Estat Espanyol.
Plaça de La Creu Alta
Des
de fa segles, dues vies de comunicació importants passaven pel que avui és el
terme municipal de Sabadell. Una d’elles era el ‘camí ral (així se’n deia) de
Barcelona a Manresa, que creuava el terme de sud a nord, en direcció
efectivament al Bages. ‘L’eix tradicional’ de la ciutat, avui dia format per
l’avinguda de Barbarà, la
Rambla , la
Via Massagué , l’avinguda 11 de setembre, el carrer Major,
l’avinguda de la Concòrdia
i la carretera de Matadepera, és el traçat que més coincideix amb aquell ‘camí
ral’.
Just en el
punt en el que hi naixia el camí, i després carretera, que va cap a Castellar
del Vallès, està documentat des de 1616 que hi havia una ‘creu de terme’ de
singular altura que ja aleshores s’anomenava ‘Creu Alta’. Actualment, la
carretera de Prats de Lluçanès, que en primer lloc va de Sabadell a Castellar,
es separa d’aquest ‘eix tradicional’ justament en el mateix lloc de sempre i
forma una plaça que, conservant el mateix nom, coneixem com la plaça de La
Creu Alta.
Les
primeres edificacions que s’hi van construir a la avui plaça, quan ni tan sols
pertanyia l’indret al terme municipal de Sabadell encara, van anar agafant
forma pròpia, amb carrers que sortien de la plaça apart del propi ‘camí ral’, i
formaren un nucli de població que el 1904 deixà de ser una ‘parròquia’, dita de
Sant Vicenç de Jonqueres i corresponent al desaparegut municipi de Sant Pere de
Terrassa, per passar a ser, per annexió, un nou barri de la ciutat de Sabadell.
Aquest barri, i la seva plaça principal, han conservat el nom que els hi donà
aquella ‘creu alta’ que no se sap des de quan hi hagué a la cruïlla de camins.
La
plaça de La Creu AltaLa
Creu Alta
El passeig per “tota” la ciutat és possible seguir-lo per la ruta descrita fil per randa o en ‘versió reduïda’, és a dir, prenent algunes “dreceres” de tant en tant que igualment permetran recórrer totes les barriades però no potser ‘totes’ les places o racons d’alguna d’elles. El cas és que alguna vegada hi ha certes alternatives que escurcen la volta, fent que no sigui tan exhaustiva.
En arribar a la plaça
de La Creu AltaLa
Creu Altala Gran Via
Si més no, una mirada a la part exclosa pot servir per
determinar si agafar l’alternativa o si seguir per la ruta al complet. És
optatiu...
Avinguda Onze de Setembre
Està clar
que la principal via que ‘arriba’ a la plaça de La
Creu Alta
Actualment
la coneixem com l’avinguda Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, però,
amb un o altre nom, és la part de l’eix central de Sabadell que uneix La
Creu Alta
Societat Coral Colon
L’antiga entitat de L
Popularment, el lloc sempre s’ha conegut com “El Casinet”,
així que no té a veure res això amb la seva ‘etapa’ actual.
Cal Balsach
On
hi havia hagut antigament un dels millors velòdroms d’Espanya s’hi va
construir, a mitjans del segle XX, una fàbrica tèxtil, davant mateix de la
plaça de La Creu Alta
L’edifici,
cap a finals del segle i com tants d’altres, va deixar la seva activitat
industrial i, en passar a propietat municipal, s’ha transformat, en part, en un pavelló
poliesportiu i en el Centre Cívic de La Creu
Alta
Aquest temple de la església catòlica, seu de l’actual Parròquia de Sant Vicenç, fou construït
a la plaça de La Creu Alta
Després de la darrera organització, ara pertany, com totes
les parròquies de Sabadell, al Bisbat de Terrassa.
En arribar a la plaça de La
Creu Alta
I al arribar a la
cruïlla amb el carrer Dinarès, s’ha
de continuar per aquest, però, abans, cal prestar atenció al que hi ha en
aquest punt del barri de La
Creu Altala Riereta , únic indret
on es conserva el nom popular del Torrent
de Sobarber, localment la nostra ‘Riereta’.
Carrer Major
Al
edificar-se cases i comerços als costats de l’antic ‘camí ral’ de Manresa que
des de la cruïlla de La Creu Alta
Plaça de Lluís Papell
El
que en un principi era la part del darrera de les primeres cases de La Creu Alta
i el que ara són els entorns orientals de l’Eix Macià, s’ha resolt
urbanísticament amb la canalització i cobertura dels reguerots que hi havia i
la configuració de petits carrers entre les cases que els envoltaven, la
majoria de les quals s’han mantingut d’una manera o altra. Cap a la banda
esquerra del carrer Major, pujant, hi ha un petit entrellat de carrerons,
gairebé per a vianants només, que fins i tot conserven alguns d’ells el nom del
que abans eren: “rieres”. I entre ells s’ha format una petita placeta, que s’ha
dedicat a Lluís Papell, el periodista local que tant va fer per la premsa i la
ràdio sabadellenques, abans dels fets de 1936 i també després, des de 1948 fins
als darrers dies de la seva vida.
Placeta sense nom al carrer Major
Just
a l’encreuament del carrer Major amb el carrer de Dinarès, per la diferent inclinació
d’ambdós, s’hi ha format una petita placeta, que no té cap nom ni està
identificada com a tal, però que tingué la seva importància en algun moment pels
destacats equipaments que hi hagué al seu voltant al segle XIX: el local del
Partit Republicà Federal de Pi i Margall, la Secretaria de
Jonqueres, les Escoles de La Creu Alta..
Avui,
però, de tot allò, el que no està enderrocat, potser no es pot ni identificar.
Amb alguna excepció.
Antigues
Escoles de la Creu Alta
Als locals del que havien estat les Escoles de L
Per una banda hi té la seva seu social el ‘Grup d’Esplai Esparver, per a
activitats infantils, amb ludoteca i biblioteca ad hoc, que organitza
activitats extraescolars.
I per l’altra banda, qui en té la seva seu és l’Associació de Veïns de La
Creu Alta
Els locals, de propietat municipal i gestionats pel MEV, són utilitzats
ocasionalment per altres activitats, així com també pel grup de Geganters i Grallers de La Creu Alta i per alguna altra entitat.
Carrer de Dinarès
El carrer
de Dinarès transcorre paral·lel a l’antic camí de Castellar, deixant la
direcció del carrer de Manresa, avui Major. Actualment, des d’aquest arriba
fins al carrer Gambús, només amb una cruïlla a mig camí amb el carrer de Sant
Domènec.
El
nom li ve de Francesc Dinarès i Trullàs i del seu fill, també Francesc, que
foren els paraires que compraren les terres d’aquell incipient poble de La
Creu Altaa Creu
Alta.
Per recórrer
tota la part nord del barri en el que la ruta s’ha endinsat, s’ha de seguir tot
el carrer de Dinarès de punta a
punta i continuar després per la prolongació del mateix que, a partir de la
cruïlla amb el carrer Gambús on
s’acaba, segueix, en el mateix sentit, com a carrer de Piferrer, el qual ja arriba fins a la
Gran ViaLa
Creu Alta.
Just abans
d’aquest final es troben els indrets a destacar que per aquí cal cercar i a
través dels quals continua el passeig.
Carrer de Piferrer
La
continuació en sentit nord que surt de l’interior del nucli antic de La
Creu Altala
Gran Viala RENFE que actualment hi
continuen essent però soterrades. El creixement en el temps de la barriada l’ha
anat bastint fins els nostres dies.
El
1925 se li va atorgar la denominació que ja sempre ha conservat, dedicada a
l’escriptor Pau Piferrer i Fàbregas, que fou, des de la literatura en castellà,
un col·laborador en restaurar texts en català.
Plaça dels Avis
Al
cap damunt del carrer Piferrer, una cantonada abans de la
Gran Via
Quasi al final del carrer Piferrer, en arribar a la plaça dels Avis, la ruta canvia de
sentit tot travessant l’espai trobat, entre el carrer Doctor Codina i el passatge
de Jonqueres, i no només per contemplar el Monument als Avis que
s’hi ha plantat, sinó per seguir la
passejada en direcció a llevant primer i en sentit contrari després, de
tornada cap al centre del barri.
Primer es troba,
a l’altra banda de la plaça, el carrer
de Castellar del Vallès, i, en travessar-lo també i continuant entre els
edificis del Casal de la Gent Gran
Carrer de Castellar del Vallès
Des del
naixement de La Creu Alta ,
les primeres edificacions es varen anar construint envoltant els punts
originals del lloc, com eren ‘el camí de Manresa’, actualment el carrer Major,
el ‘camí de Castellar’, l’encreuament d’ambdós, o sigui l’actual plaça, i,
també, el tram cap a Sabadell, avui avinguda Onze de Setembre.
El
‘camí de Castellar’ però, no passava per on avui hi ha la carretera de Prats de
Lluçanès, o “carretera de Castellar”; aquesta es va construir segles més tard,
quan els mitjans de comunicació havien evolucionat molt, com per necessitar
carreteres per a què les utilitzessin els primer vehicles a motor. Abans, quan
els camins es feien a peu o amb cavalleries com a molt, el traçat del ‘camí de
Castellar’ sortia de la plaça de La Creu
Alta
Part
del carrer, al annexionar-se a Sabadell, conservà el nom de carrer de
Jonqueres, recordant el nom inicial de l’indret, Sant Vicenç de Jonqueres, però
des de 1985 s’anomena igual des de la plaça fins a la
Gran Via.
Plaça del Solsonès
La
plaça del Solsonès es troba pràcticament tota ella encerclada amb una tanca
vegetal que preserva una zona “privada” d’estacionament d’automòbils, i només
una petita part, al seu extrem septentrional, és accessible sense entrebancs,
per facilitar l’accés a l’edifici que hi té entrada. L’estat de conservació
d’aquesta petita part és totalment deficitari i conservat només per la
iniciativa privada dels veïns.
Està
dedicada evidentment a la comarca interior de Catalunya amb aquest nom des de
1986, que és quan es va tenir tal “deferència” a aquelles terres.
Plaça de Josep Germà
Al cap
damunt del carrer de Castellar del Vallès, allà on aquest es troba amb la
Gran Via
Concretament,
està dedicada a Josep Germà i Homet, conegut industrial licorer de la nostra
ciutat que arribà a ser-ne alcalde abans de 1936, essent recordat com a gran
mecenes de la cultura i de l’esport a Sabadell.
Un cop es deixa
enrere la plaça del Solsonès, girant
a mà dreta des del pas pel què s’hi arriba, en direcció avall, cap a migdia, el
que primer es troba és la plaça de Jaume
Girabau, aquesta ja oberta i accessible des de la carretera. Després,
seguint la tornada cap al centre del barri, ve la plaça de Jonqueres, el carrer
de Francesc Layret, que ja s’havia travessat en la pujada, la plaça de les Escaldes-Engordany, el carrer de Francesc Bellapart, també
abans creuat, la plaça d’Envalira i
el carrer de Gambús, on el pas entre
edificis s’acaba i, per tant, cal seguir més avall ja per la carretera de Prats de Lluçanès, fins a
tornar a trobar la plaça de La Creu Alta.
Plaça de Jaume Girabau
El
nom de plaça de Jaume Girabau se li ha donat a l’espai que hi ha a l’altra
banda de la carretera de Prats, mirant des del Mercat de La
Creu Alta
Jaume
Girabau i Esteve fou un conscienciat sindicalista obrer de Sabadell que participà
en molts dels fets que succeïren entre 1934 (revolta d’octubre) i 1939 (Guerra
Civil), entre ells la constitució de les joventuts del PSUC d’aleshores. Per
això, en tornar d’amagat d’un inicial exili posterior, va ser afusellat a
Madrid el 1942.
Mercat de La Creu Alta
Entre
la mitja dotzena escassa de mercats municipals que encara ‘funcionen’ a
Sabadell se’n pot trobar un de molt complet i aprofitat a la cruïlla de la
carretera de Prats amb la Gran Viaa Creu Alta. Els seus
voltants també conserven la tradició de muntar paradetes al carrer, sobretot la
diada setmanal en la que “els encants” els hi toca ‘parar’ a La Creu Alta. Al soterrani
de l’edifici hi ha un espai per l’aparcament de vehicles i el tercer carrer que
l’envolta és el carrer dels Pirineus.
Castellers
de Sabadell (Saballuts)
La ciutat de Sabadell té una colla castellera “formal” des
de 1994, amb oscil·lant progressió des d’aleshores, però consolidada com a
‘colla de vuit’ al 2010.
El seu local d’assaig ha estat darrerament al
carrer Ribot i Serra, cap al final del mateix i darrera del Mercat de La
Creu Alta
La cultura popular ha estat molt present en el tarannà del
sabadellencs, tan pel que fa a manifestacions pròpies com a foranes però
adaptades a la nostra gent, que, en aquest sentit, solen ser coneguts com a
“saballuts”.
Plaça de Jonqueres
L’espai
que ha restat més o menys enjardinat entre les primeres edificacions de pisos
dels anys 60, en blocs de quatre o cinc plantes o més, cap a la part
septentrional del barri, específicament a l’esquerra de la carretera de Prats,
pujant, se li atorgà el nom de ‘plaça de Jonqueres’ com a testimoni no sols de
la anterior denominació de la zona (Sant Vicenç de Jonqueres) sinó també de
l’antiga existència de la seva parròquia, cap al segle XVI, a l’anterior
monestir fundat el 1214 en un paratge ja dedicat al culte tres-cents anys
abans, a la vora dreta del Ripoll, prop de La Creu Alta.
Actualment,
la plaça de Jonqueres es comunica lliurement amb la plaça de Jaume Girabau pel
nord i amb la de les Escaldes-Engordany pel sud, travessant en línea recta el
carrer de Francesc Layret. Té sortides també a banda i banda, cap a la
carretera de Prats i cap al carrer de Castellar del Vallès.
Carrer de Francesc Layret
Entre
la carretera de Prats i el que avui és la plaça de La Concòrdia , al cap damunt
de l’Eix Macià, hi ha des de fa temps un carrer preferencial, amb circulació en
ambdós sentits, que s’ha emprat sempre, per l’angostura del carrer Major, com a
via prioritària per connectar l’eix central de Sabadell amb l’avinguda de La Concòrdia i la carretera
de Matadepera, que és per on aquesta artèria principal continua fins a la part
més septentrional de la ciutat.
Fins
a 1979 se’l coneixia com a ‘carrer de Martí Trias’, però avui està dedicat a
Francesc Layret i Foix, advocat sindicalista i dirigent màxim del Partit
Republicà Català que fou elegit diputat per Sabadell el 1919 i morí assassinat
un any després, dins la repressió que va patir la CNT en aquells anys.
Plaça de les Escaldes-Engordany
Les
edificacions entre la carretera de Prats de Lluçanès i el carrer de Castellar del
Vallès també configuren entre elles una altra plaça urbanitzada en la illa
compresa entre els carrers de Francesc Layret i de Francesc Bellapart, amb
entrades des de ambdós carrers.
A
aquesta plaça se li ha donat el nom de ‘les Escaldes-Engordany’, poblacions del
Principat d’Andorra del què actualment en formen la seva setena parròquia.
Carrer de Francesc Bellapart
Transversal
a la carretera de Prats, unint-la avui dia amb la plaça dels Tallarets, a l’Eix
Macià, s’hi troba un altre carrer que porta el nom d’un mestre exemplar.
Francesc
Bellapart i Roca, director de la Escola
Municipalla Sagrada Família
Això
l’honorà amb reconeixements molt celebrats, així com amb molta popularitat,
gràcies també a les seves col·laboracions amb la “Revista de Sabadell”
d’aquella època.
El
nom del carrer és el seu des de 1979, ja que abans se l’havia anomenat amb
d’altres topònims.
Plaça d’Envalira
Espais
urbanitzats i accessibles entre la carretera de Prats i el carrer de Castellar
n’hi ha diversos, un a continuació de l’altre, anant de nord a sud fins al
carrer de Gambús. El més meridional d’ells, ja en l’esmentat carrer, se’l pot
trobar a la anomenada ‘plaça d’Envalira’, nom del port de muntanya més alt dels
Pirineus, entre França i Andorra.
Aquesta
denominació fou decidida sense cap consens popular al 1998, ja que el lloc mai
n’havia tingut de nom fins aleshores. De totes maneres, així consta al
nomenclàtor només, perquè in situ no hi ha cap indicador que ho confirmi.
Carrer de Gambús
Entre
la carretera de Prats i el carrer Major ja hi havia algun carrer traçat des de
finals del segle XIX. Un d’ells era l’actual carrer de Gambús, la part
occidental del qual s’ha acabat d’urbanitzar al definir-se els entorns de l’Eix
Macià que l’afecten.
Se
li va atorgar el nom de Pau Gambús i Romeu, que li ha perdurat sempre, perquè
ocupa l’espai que en el seu moment eren terrenys de la seva família.
Personalment tenia un negoci d’olis a la
Via Massaguéla Caixa d’Estalvis de
Sabadell, on hi està fins el moment de la seva mort, al 1912.
Lògic Control
Dins de
l’actual època de la ‘híper-tecnologia’, és bo recordar que en els inicis del
desenvolupament dels serveis d’informàtica la nostra ciutat fou ‘pionera’ en
empreses que facilitaven l’accés al què era en principi un pas molt avançat per
a empreses i comerços en general, primer de la pròpia ciutat i, amb el temps,
d’abast internacional.
Una
d’elles, nascuda d’iniciativa totalment sabadellenca, fou la recordada “Lògic
Control”, que tingué la seva darrera seu a la carretera de Prats. El lloc que
ocupava encara avui és referència popular per a designar l’indret de la
travessia, entre la plaça de La Creu Altala Gran Via.
Malauradament,
la empresa passà a mans forasteres que no han conservat en el segle XXI la seu
que l’emblemàtic edifici li proporcionava a Sabadell, restant aquest quasi abandonat.
Carretera de Prats de Lluçanès
El
tram entre la plaça de La Creu Altala
C-1413 dins de la nostra ciutat, a la plaça Marcet, i final
real a Sant Vicenç de Calders, passant per Sant Llorenç Savall i Monistrol de
Calders, així com, per descomptat, per Castellar del Vallès, és a dir,
substituint amb traçat asfaltat l’antic camí a la vila veïna des de 1865.
Unió
Ciclista de Sabadell
L’afició al ciclisme en la ciutat de Sabadell ha tingut
sempre un gran ressò. Actualment hi ha més d’una dotzena de clubs organitzats i
federats per a la pràctica i la promoció d’aquest esport, i alguns des de fa ja
molts anys.
A la carretera de Prats hi té el seu “estatge social”
l’anomenada ‘Unió Ciclista de Sabadell’, fundada el 1922, la qual conserva
encara moltíssima activitat, organitzant cada any, per exemple, el “gran
clàssic” Campionat de Sabadell, que ja va per les seves vuitantenes edicions.
Aquesta seu social està al conegut Bar Cal Pare, que és més
popular per aquest nom a La Creu Alta
En arribar per la carretera de Prats altra vegada a la plaça de L
Just en arribar
a la plaça correspon girar-hi a mà esquerra, pel carrer d’Antoni Oller, que uneix la plaça principal del barri amb
la plaça dels Usatges, següent
objectiu del recorregut.
I després, des
d’ella, s’acabarà el pas pel barri de La Creu
Alta
