Qvo Vadis Sabadell
Capítol 1
Hostafrancs
Inici del passeig
Ens situem al costat occidental del centre històric de la ciutat, on
era antigament el seu límit per aquest cantó de forma natural. Ara es coneix
precisament com la ronda de Ponent, però
sempre ha estat una riera per la que la població ha ‘desaiguat’ per aquesta
perdent; per això també es coneix l’indret com “La Riereta ”, però els
sabadellencs d’abans n’hi deien “els
tres ponts” perquè eren tres les possibilitats de travessar-la sortint de la
ciutat, per uns justets ponts que servien per a la època. Des de fa molts anys,
gràcies a aquests passos, a l’altra banda del sóc s’hi formà tota una barriada,
Hostafrancs, que és la primera que
conforma la ruta, com a inici de la passejada.
Concretament, cal recórrer el carrer
Margenat, des de la seva cantonada amb la ronda, fins a l’altre extrem.
Sigui quin sigui el medi de desplaçament que es triï, aquí és on comença el
camí...
El barri d’Hostafrancs
Avui dia és gairebé tot edificat i més aviat
comença a estar en un procés d’abandonament, ja que hi abunden les vivendes i
les naus tancades o en recerca de llogaters, però encara conserva la virtut
dels seus habitants, molts des de fa molts anys ja. Tot i així, entitats
ciutadanes de molta nomenada com les que tenien la seva seu al ‘Bar Líric’
corren el risc de passar a aquest procés d’oblit en el temps degut al tancament
i desaparició de l’emblemàtic ‘cafè’.
Carrer MargenatEl carrer de Margenat (Francesc Margenat) és el carrer principal d’Hostafrancs, al voltant del que es formà el barri. S’hi fundaren en ell diverses indústries tèxtils, de les que en queden evidents vestigis encara, i l’habitaren els treballadors de les mateixes en un principi.
El seu nom prové de l’antic propietari d’aquestes terres, i sempre ha estat el mateix, fins i tot a les èpoques en les que es va voler ‘castellanitzar’ el nomenclàtor local. No és molt llarg, dues cantonades escasses, i serveix de prolongació del carrer Calderón, provinent del Mercat Central de Sabadell, fins a la carretera de Terrassa, on acaba el seu recorregut.
Al número 49 del carrer Margenat hi ha hagut fins ara la
seu social de la AA.VV.
del barri, coneguda com a “Agrupació
Hostafrancs”. Són qui perseveren i mantenen la identitat social del veïnat.
També hi ha hagut una 'emissora de ràdio local' (Hostafrancs Ràdio 104.5), però on podem conèixer encara les activitats veïnals que s'hi organitzen és per la Festa Major del barri, en la que es tanca a la circulació el propi carrer Margenat i se'l omple de gresca i xerinola, com correspon a aquestes celebracions populars.
També hi ha hagut una 'emissora de ràdio local' (Hostafrancs Ràdio 104.5), però on podem conèixer encara les activitats veïnals que s'hi organitzen és per la Festa Major del barri, en la que es tanca a la circulació el propi carrer Margenat i se'l omple de gresca i xerinola, com correspon a aquestes celebracions populars.
Les entitats corals claverianes són grups corals populars, inicialment composats només per homes, en les que es reunia la classe treballadora del segle XIX pel seu esbarjo en forma de cants i activitats paral·leles. A Catalunya se'n crearen moltes, les primeres de les quals les fundà Josep Anselm Clavé, de qui ve l'adjectiu "claverià", que fou un mestre de mestres en la organització, direcció i desenvolupament d'aquests grups corals. Avui dia encara existeixen algunes d'aquestes formacions, inclòs en la nostra ciutat de Sabadell.
El carrer Margenat s’acaba a
la carretera de Terrassa, on, degut
a la inclinació amb la que l’intercepta, s’hi forma una placeta, coneguda com la Plaça dels Dolors. La ruta, en arribar a l’indret,
cal seguir-la tombant-hi a mà dreta, cap al carrer de Joaquín Costa.
Plaça dels Dolors
La
plaça dels Dolors ha estat dedicada des de la seva formació a la veneració de la Mare de Déu dels Dolors
(d’aquí el seu nom). Per tal motiu, apart d’un petit parc infantil a la
actualitat, hi ha des de fa anys una torreta al ben mig de la plaça on s’hi
guarda una imatge d’aquesta verge dins d’un camarí.
Això resta bastant desconegut pels transeünts que passin a la vora pel fet que
la finestreta està protegida amb una forta i gruixuda reixa que gairebé oculta
el seu contingut, producte i conseqüència del vandalisme que ha sofert el lloc
anteriorment.
El camí seqüencial dissenyat per la passejada duu la mateixa, per aquesta part, des del principi del carrer Joaquín Costa, a la plaça dels Dolors, fins al seu final, on se’l creua el carrer de Valentí Almirall.
Carrer de Joaquín Costa
El
carrer de Joaquín Costa, anomenat ‘Costa’ en un principi, està dedicat al conegut
polític, i també escriptor, de la escena espanyola de finals del segle XIX, del
que se’n pot trobar extensa bibliografia arreu. Com s’hi resum a les plaques
que identifiquen el carrer, al seu començament i al seu final, va néixer a la
‘franja catalana’ de l’Aragó (Montsó) i visqué fins l’any 1911; la dedicació
esmentada ha estat permanent des de que el carrer forma part de la ciutat.
La
seva llargada no és molta, quatre cantonades sense comptar la plaça inicial, ni
la seva demografia tampoc, ja que hi ha poques vivendes en ell perquè la major
part del seu recorregut el conformen les parets laterals de les antigues naus
tèxtils que van crear la vida al barri.
Al final del carrer Joaquín Costa se’ns creua
el sinuós traçat del carrer Valentí
Almirall. Això és així perquè era el que limitava el barri abans de que s’aixequessin
les modernes edificacions del carrer
Prat de la Riba ,
límit actual, i les instal·lacions del Col·legi d’Educació Infantil Primària
“Catalunya”, que es el què ens barra el pas en el sentit de pujada. Caldrà per
tant seguir el passeig tombant-hi a mà esquerra i fins al final del carrer.
Carrer de Valentí Almirall
El
carrer de Valentí Almirall està dedicat, també des de que se li conferí un nom,
al insigne i molt conegut polític republicà de finals del segle XIX, que tingué
relacions directes amb Sabadell en el transcurs de les seves activitats
polítiques i concretament culturals.
La
forma poc rectilínia del carrer li ve d’haver estat abans un camí que
travessava aquells camps, encara no edificats, des de tercer dels “tres pons”
de l’actual ronda Ponent fins a la barriada de Can Rull, quan aquesta era
incipient, superant el turó de la ‘serra d’en Camaró’. La conservació d’aquest
traçat va molt bé per simplificar la ruta d’aquesta passejada per tota la
ciutat.
Col·legi d’Educació Infantil Primària “Catalunya”
El
CEIP Catalunya és una de les escoles públiques que es troben a la geografia
ciutadana per la obligada creació d’aquests equipaments que es va portar a
terme durant el segle passat a causa de la insistent demanda que durant molts
anys no va parar de créixer per l’augment demogràfic que es va produir
continuadament.
Les
noves instal·lacions d’aquests centres moderns són un goig i una meravella en
comparació amb el que generacions anteriors havien viscut. Des de l’exterior,
en aquest cas, s’hi por veure l’amplitud que el suficient espai hi permet,
incloses unes instal·lacions esportives que s’utilitzen més enllà fins i tot de
l’estricte aprofitament escolar. A l’interior hi actua el corresponent claustre
educatiu contemporani, així com una activa AMPA que organitza moltes activitats
pels infants, els quals així van aprenent
i fent tabola, com diu el seu himne.
Passeig de Cal Jepó
Les instal·lacions escolars del CEIP
Catalunya queden limitades per la part baixa, que és la part més propera al
centre de la ciutat, amb un passeig per vianants que no és de nova creació
precisament. En l’espai que avui ocupa l’equipament hi havia abans una de les
indústries tèxtils més importants de Sabadell, de la qual s’ha conservat, no
molt acuradament, part de la tanca i la silueta de la seva entrada principal,
així com el camí exterior que duia fins a ella, amb el nom de passeig de Cal
Jepó, que era el nom popular d’aquella indústria cotonera. N’ha resultat una
arbreda prou acollidora...
Plaça d’Hostafrancs
Encara
que molt poc coneguda popularment i, segurament per això, molt poc utilitzada,
existeix al barri una plaça que porta el seu nom: la plaça d’Hostafrancs. Està
formada per l’espai que queda a la part de darrera de les vivendes de
la ronda de Ponent, entre aquestes i el més conegut passeig de Cal Jepó. La
forma més espaiada de construir que darrerament es promociona, per una major
qualitat de vida de les pròpies vivendes que les envolten, fa que existeixin a
molts llocs aquests extensions més o menys urbanitzades, que no sempre tenen un
nom específic que les identifiqui.
Plaça de l’Alcalde Miralles.
Entre
les modernes edificacions que han tancat la configuració de la barriada pel seu
marge septentrional s’ha creat un ampli espai lúdic al que se li ha posat el
nom de Alcalde Miralles. Està per la
part darrera dels edificis del carrer Prat
de la Riva ,
entre aquests i l’extrem nord de la plaça d’Hostafrancs.
A ambdós espais s’hi pot accedir fàcilment des de la mateixa plaça de Catalunya.
Aquest
alcalde de Sabadell, Joan Miralles i Orrit, ho va ser des de maig a octubre de
1936. Anteriorment ja havia estat empresonat per donar suport a Lluís Companys
quan proclamà l’Estat Català, i posteriorment hagué d’exiliar-se; tornà al 1942
i se’l “desterrà” a Blanes. Morí al 1977 i la plaça du el seu nom des de 1998.
Mola
TV
La
ciutat de Sabadell pot comptar entre tot el seu patrimoni actual i històric
entre multitud de serveis de tota mena, fins i tot en el món de la comunicació,
inclosa l’audiovisual, en la que podem trobar varis exemples d’emisores de ràdio i televisió locals.
N’hi
ha hagut més de les que actualment es conserven, entre les quals ens serveix
d’exemple la que hi té la seu a la plaça d’Hostafrancs,
just en el pas des d’aquesta fins a la plaça Catalunya.
MolaTV emet, no sense els clàssics problemes de freqüències, des de fa més de
15 anys, en format TDT i panoràmic 16:9, actualment pel canal 39, 618.0 MHz, i
el seu equip tècnic sol oferir moltes col·laboracions en la producció de vídeos
i en l’ensenyament i les pràctiques d’afeccionats a aquestes tecnologies,
locals i de llocs tan peculiars com la Televisió Sharauí.
El carrer de Valentí Almirall s’acaba,
en una suau pujada, al arribar a l’avinguda
de Rafael Casanova. La definició d’aquesta àmplia avinguda ha configurat
una certa urbanització de l’indret, no del tot acabada encara. Naus comercials
o industrials i vivendes unifamiliars de certa presència són les que tenen
façana a aquesta via en aquest punt, com a darreres construccions de la
barriada.
La ruta continua a partir d’aquí sortint de la mateixa i encetant una
de nova. Per fer això s’ha de creuar l’avinguda i continuar en la mateixa
direcció i sentit que s’hi arriba. Així doncs, una mirada a banda i banda i
continua la passejada...
Avinguda de
Rafael Casanova
L’avinguda
de Rafael Casanova està dedicada a l’il·lustre advocat del segle XVIII que ara
fa 300 anys va protagonitzar la resistència contra les tropes borbòniques que
assetjaren Sant Boi de Llobregat pels tràgics fets de 1714. La seva popularitat
posterior ha fet que a cap ciutat catalana hi manqui el seu nom al nomenclàtor,
i a Sabadell també ho veiem així, tot i que inicialment no era aquesta avinguda
que li era dedicada; per això, fins ara ja fa anys, a aquest gairebé passeig, o
al que aleshores hi havia, se l’havia conegut també com a passeig de Ferran
Alsina.
Comença,
per la seva part més antiga, en l’encreuament
amb la carretera de Terrassa, que es va urbanitzar com a vèrtex de vàries
barriades, i transcorre actualment fins que se li travessa el carrer Prat de la Riba , vora exterior, per
aquest costat, del conegut Parc Catalunya.
____________________________________________________
Més fotografies...
 |
| Font de la Pl. d'Hostafrancs |
 |
| Torreta de la M.D. dels Dolors |
 |
| Enreixat del Camerí de la Verge |
 |
| Passeig de Rafael de Casanova des del Parc Catalunya |
